Patrimoni

 

 

 

S’alça el poble de Salem sobre una lloma allargassada i retallada pels costats per dos barrancs pregons i a 366 m d’altitud s.n.m. Són el barranc que duu el nom del poble (O) i el del Castellar (E). Els seus carrers s’estructuren al voltant de les dues placetes on es troben, respectivament, l’ajuntament i l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel.

La casa consistorial i unes altres cases de llaurador del poble conserven elements molt interessants i característics de l’arquitectura tradicional, com ara les reixes de forja de ferro; els tocs, poms i pernets; els plafons de ceràmica devocional com el que hi ha al racó de Forn, representant el patró Sant Miquel (fi dels segle XVIII); altarets com el de Sant Vicent Ferrer, etc. De la part més nova del patrimoni local cal destacar, si de cas, el rellotge de sol o quadrant solar dissenyat pel matemàtic d’Otos Joan Olivares.

L’església parroquial de Sant Miquel, no obstant això, és l’edifici més important del patrimoni local. Tot i que conserva algun mur del temple anterior, com ara una porta tapiada de mig punt (segle XVII), l’edifici respon al concepte ideat per fra Vicent Cuenca. Aquest frare era un dels arquitectes més importats de la Xàtiva del 1800. La planta original es conserva emmarcada a l’escala de la casa consistorial. S’acabà l’obra pel 1820, tal com figura en les llandes de la porta principal. El resultat fou una obra classicista, molt del gust de l’època, amb planta de creu llatina i 6 altars laterals. El campanar presenta una decoració austera, amb huit pilastres llises i xapitells.

Només eixir del poble des de l’església en direcció al barranc, trobareu una baixada que duu fins a la font de Baix –antiquíssima, restaurada– el tradicional llavador, també restaurat, i una àrea d’esbargiment. Des d’allí s’observa en la llunyania una altre dels punts d’interés patrimonial del terme: el Calvari de Salem, amb els seus xiprers i edicles del viacrucis. Ja més apartades del poble trobareu fonts com les de la Barcella, Elca i el Cantal; neveres monumentals dels segles XVIII, com són la del Castellet o el Mig-Almud, que és un pou d’11,40 m de diàmetre, i la del Paller o la Barcella, que fa 11 m de diàmetre.

Molt a prop d’aquesta última nevera es troba l’anomenat Castellet de la Barcella, que apareix citat en documents medievals com al-Maraién, “les dues fogueres, els dos senyals de foc”. Es tracta d’una fortalesa islàmica menuda, d’un lloc ocasional de talaia de vigilància i lloc de senyals en els segles XI-XIII. És molt probable que s’edificara quan el Sit Campeador dominava la serra de Benicadell: la Peña Cadiella del ‘Cantar de Mío Cid’.

El molí de Salem, on el segle XIX fou descoberta una mina d’or –i estigué a punt d’armar-se a la comarca la febra de l’or–, és un altre punt d’interés. Es troba molt pròxim a la font del Cantal, d’on reguen algunes hortes tradicionals dels pobles veïns del Ràfol i Castelló. El casal molinar és una obra molt antiga, que ja existia com a tal en temps dels moros, però que fou reformada, amb l’aspecte actual, en els segles XVII al XIX. Al costat mateix del molí hi ha un pontet molt pintoresc de mig punt, potser d’època medieval.

Des del punt de vista arqueològic, a banda de les pintures rupestres del barranc de les Coves, hi ha un altre paratge summament interessant: la font, bassa i antic poblat d’Elca. El sistema de reg de la bassa i l’horta d’Elca quedà destruït pels moviments de terra que provocà el catastròfic Diluvi de Sant Carles, l’any 1884. No obstant això, es conserva in situ la bassa, rectangular i de grans dimensions, que potser fóra obra dels segles X-XI, quan es detecta un fort desenvolupament de l’activitat agrícola a les nostres comarques. Els seus constructors serien els àrabs fundadors de l’alqueria d’Elca.

Tot aquest conjunt d’elements patrimonials es troben enimg d’un paisatge agrícola tradicional de secà, poc alterat per infrastructures modernes, on destaca l’immens treball realitzat durant segles per a parar sospedrades i abancalar-ho tot. És una cosa d’admirar. També resulta bonic endinsar-se per les sendes de la serra, contemplar la foia des de la pista forestal que puja a la cara dels guardes de Beniajar i, una vegada arribats allí, realitzar un còmode ascens al cim del Benicadell, qualificat pel botànic Cavanilles en el segle XVIII com uno de los mejores puntos de vista de todo el Reyno (de València).

Des del punt de vista de les tradicions, destaca el caràcter religiós dels salemers, devots de Sant Vicent Ferrer, al qual hi ha tradició de fer-li ‘miraclets’; de la Mare de Déu del Roser, que comptava amb una confraria i una festa de la Rosa; del Crist de la Pau i Sant Roc, i, sobretot, de Sant Miquel. Les festes de Salem pel setembre sempre han sigut molt concorregudes per gent dels pobles de la contornada.

 

 Font d'Elca:

La font d'Elca és un àrea recreativa enclavada entre la terra de cultiu d'horta i un frondós pinar. En aquest mateix paratge s'ha desenterrat una antiga bassa romana que forma part d'un complicat i ben interessant sistema de regadiu, que , juntament amb un alcavor o túnel subterrani utilitzat per a la captació i extracció d'aigua Cavallera , constitueixen conjunt arquitectònicohidraulic de gran valor històric i etnogràfic . Ben prop pel camí de la senda . s'arriba a la font del Cantal o molí Salem, enclavat en un paratge de gran bellesa des d'on naix el riu Micena.

Publicació de l'ajuntament de Salem  : La font d'Elca i les hortes de Salem  de Abel Soler 

 

 

El Poble

Per visualitzar fes clic a la imatge

  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble
  • Poble

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Turismo

Descripción del término "Turismo"